El DOL

Probablement gairebé tots nosaltres haguem passat algun cop per la pèrdua d'una persona estimada, d'una persona especial, d'una persona propera... quan aquesta pèrdua té lloc, les nostres emocions es trasbalsen i comencem a tenir unes sensacions i emocions diferents (tristesa, ràbia, por...). Fins i tot sovint podem arribar a somatitzar físcament bona part d'aquest estat, és la forma que té el nostre organisme d'enfrontar-se a una situació dolorosa, acaparadora i inevitable que acompayen a la pèrdua.


Aquesta setmana a "Parlem-ne" tractarem el tema del "Dol en adults", us explicarem en què consisteix, les etapes per les que es pot passar i com podem ajudar a una persona que està passant per aquest procés.

Us esperem demà dijous a Ràdio Cubelles (107.5 FM) a les 11h., a la secció Parlem-ne, de " Cubelles a les 10".

Ja sabeu que podeu adreçar-vos al nostre centre si teniu qualsevol dubte, voleu fer una consulta i/o simplement necessiteu informació sobre una situació personal, us atendendrem sense cap compromís.

Adolescents a casa...

Us portem un interessantíssim article de la Patrícia Ramírez sobre els adolescents, una de les etapes més importants i determinants en la vida d'una persona, alhora que inquietant i difícil, no només per ells/es, sinó per a la família.

Com ha de ser la nostra relació? Ens estem comunicant correctament? Hem de posar límits? Cal que conegui a les seves amistats? Com ens podem apropar? Sento que l'estic perdent... M'interesso prou pels seus interessos?  

Si en algun moment us heu qüestionat aspectes com els citats, no heu de patir, són les preguntes més comunes que una família pot plantejar-se quan a casa hi conviu un/a adolescent.

Penseu que una bona dosi de paciència podrà solucionar bona part dels problemes que es puguin donar!

– “Hola, María, ¿cómo estás?, cuánto tiempo sin verte. ¿Y tu niña? ¡Debe estar enorme!”.
 – “Sí, Marta, enorme, es toda una señorita. ¡Fíjate si ha crecido que hasta usa mi ropa!”.
 – “¿Qué me dices? Pues ahora es cuando empiezan los problemas, hija, se vuelven insoportables. Lo recuerdo con horror… quita, quita. Te deseo suerte, Marta, y átala corto, que no veas cómo están las niñas a esta edad”. 
 Si los padres generan un ambiente de confianza y comunicación, aumenta la probabilidad de reducir conflictos Parece que existe una relación directa entre la adolescencia y los conflictos, tan directa, que los padres están a la espera de que lleguen los problemas... segueix llegint...

Vivim acceleradament oblidant com podem ser feliços

El destí ha volgut creuar-me de nou, després de molts anys, amb aquesta gran professional, la Psicòloga Jenny Moix. Us portem el seu darrer article "Miedo a perderse algo"...

"Las redes sociales multiplican esta idealización. En Facebook, por ejemplo, muchas personas cuelgan fotos de sus vidas: suculentas comidas, fiestas con los amigos, viajes alucinantes, momentos románticos… Nadie cuelga la bronca con su pareja. Así, cuando un domingo por la tarde sentados en el sofá del comedor nos ponemos a contemplar esas instantáneas fantásticas de nuestros amigos, nos podemos sentir muy desgraciados. FOMO (fear of missing out; en español, miedo a perderse algo) es la nueva etiqueta que ha surgido para esta sensación. ¡Estamos apoltronados en el sofá cuando los demás están disfrutando intensamente de la vida! ¡Nos estamos perdiendo algo! "(segueix llegint)

http://elpais.com/elpais/2013/11/01/eps/1383326586_229973.html

La dismorfofòbia...

Aquesta setmana a "Parlem-ne" (dijous a es 11h, a Ràdio Cubelles 107,5 FM) tractarem el tema de la imatge personal i l'autoestima. 

La Dismofofòbia consisteix en una exagerada preocupació per la imatge corporal i la idea que les altres persones perceben el seu defecte de manera excessiva.

L'origen etimològic del trastorn de la dismofofòbia prové de les paraules gregues dysmorfia, que significa lletjor, i fòbia, por), trastorn en el qual la imatge d'un mateix causa inconformitat; algunes de les conseqüències poden ser: aïllament, baix rendiment, deteriorament en la qualitat de vida...

És normal que les persones es preocupin per la imatge que projecta vers als altres i que inverteixi certa quantitat de temps i esforç en canviar de pentinat o millorar la seva aparença. Malgrat això, ens haurem de preocupar si aquesta conducta es torna obsessiva i autodestructiva, recorrent a repetits tractaments de bellesa, dietes, cirurgia plàstica... sense acabar de sentir-se bé amb un mateix.

Aquesta preocupació emergent i sense límits pot tenir el seu origen en els estereotips i aparença personal que  la societat actual marca sense perdre el ritme des d'edats molt primerenques. 

Si voleu que us ampliem la informació, ho farem de bon gust a Parlem-ne. Us hi esperem!!!

NOUS TALLERS PERMANENTS

Us presentem uns tallers nous amb caràcter permanent; el que significa que els anirem realitzant i repetint sempre que tinguem un mínim de persones, flexibilitzant horaris i dates per tal de poder ajustar-nos a les necessitats de tots els interessats.

Si esteu interessats en algun taller, només heu de posar-vos en contacte amb el centre (centrepsicologiccubelles@gmail.com) o per telèfon (658 433 204 / 677 582 923). I si el que voleu és consultar el programa de cadascun dels tallers ho podeu fer a través de la nostra web: CENTRE PSICOLÒGIC CUBELLES (CLIQUEU)